Pere
Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura
catalana, especialment destacat com a contista.va estudiar a l'Escola Superior
de Belles Arts.
A més de
contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en
algunes de les publicacions més importants de Catalunya.
Els 24
anys va publicar els seus primers llibres : el recull de contes "El
primer arlequí" i la novel·la "La glòria del doctor
Larén"
Durant la
Guerra Civil
Pere Calders va escriure a
l’exili els seus millors textos, que van tenir des del primer moment el
reconeixement de la crítica: - els contes de Cròniques de la veritat
oculta (1955).
-Gent de l'alta vall (1957)
- Ronda naval sota la boira (1966).
El
1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques editorials i
col·laboracions
periodístiques
i va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el
premi Sant Jordi (1963).
Tema i estil de calders
El seu tema recurrent és la persepció i la representació de la realitat la qual poden anar des de la interpretació científica fins a l'imaginari mitològic.
És un univers fictici que està poblat d'éssers (esperits, fantasmes...) i fenòmens (desaparicios, desdoblaments...) fabulosos o sobrenaturals.
En Calders escriptor és capaç d'anar més enllà de
l'aparença evident i superficial de les coses, n'atrapa també els angles
insòlits i obscurs. L'estil
típicament irònic que caracteritza la literatura de Calders és la seva mateixa
essència literària. Una essència que desplega amb precisió de rellotger en cada
una de les seves obres, des de les simples llegendes dels seus acudits gràfics
fins a la seva extensa obra narrativa.
