divendres, 28 de març del 2014

Pere Calders i Rossinyol



Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista.va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts.

A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya.
Els 24 anys va publicar els seus primers llibres : el recull de contes "El primer arlequí" i la novel·la "La glòria del doctor Larén"
Durant la Guerra Civil s’integrà al PSUC  va viure exiliat a Mèxic durant 23 anys, on va coincidir també amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís-Gener. Allà va fundar, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres.

Pere Calders va escriure a l’exili els seus millors textos, que van tenir des del primer moment el reconeixement de la crítica: - els contes de Cròniques de la veritat                                                                             oculta (1955).
                                                           -Gent de l'alta vall (1957)

                                                           - Ronda naval sota la boira (1966).

El 1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques editorials i col·laboracions 

periodístiques i va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi (1963).

Tema i estil de calders 

El seu tema recurrent és la persepció i la representació de la realitat la qual poden anar des de la interpretació científica fins a l'imaginari mitològic. 
És un univers fictici que està poblat d'éssers (esperits, fantasmes...) i fenòmens (desaparicios, desdoblaments...) fabulosos o sobrenaturals.                                           

En Calders escriptor és capaç d'anar  més enllà de l'aparença evident i superficial de les coses, n'atrapa també els angles insòlits i obscurs. L'estil típicament irònic que caracteritza la literatura de Calders és la seva mateixa essència literària. Una essència que desplega amb precisió de rellotger en cada una de les seves obres, des de les simples llegendes dels seus acudits gràfics fins a la seva extensa obra narrativa.



diumenge, 23 de març del 2014

Cançoneta Incerta de Josep Carner



Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

                D'El cor quiet(1925)


Introducció i contextualització

Aquest poema és escrit per Josep Carner que està vinculat a l'època del noucentisme, corrent literari en què els escriptors buscaven l'elegància de la llengua catalana. És considerat un dels poetes més representatius d'aquest corrent literari i se'l coneix com a "príncep dels poetes".
"Cançoneta incerta" és un poema de Josep Carner que pertany al poemari "El cor quiet" és el primer llibre de poemes escrit a l'any 1925, per l’autor a l’estranger, lluny de Catalunya, es produeix un allunyament físic però no perd del tot el contacte amb el país, continua publicant-hi els seus llibres i col·labora amb la premsa.

L'assumpte principal d'aquest poema són les incerteses  i les angonixes de la vida, la qual la compara amb un camí misteriós i obert, al que cada dia ens hi hem d'enfrontar, no el podem fugir.

- Anàlisi mètrica  

Està format per tres octaves, amb versos octosíl·labs, els imparells i tetrasíl·labs, 4 síl·labes, els parells. És d'art menor.
La rima és consonant encadenada, rima el primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el setè i el sisè amb el vuitè. Es produeix l'alternança de rimes masculines i femines. Els versos parells rimen en masculí i els imparells en femení. 

- Recursos lingüístics  

El vocabulari utilitzat és ric, precís amb un to d'ironia quan juga amb les preguntes, exclamacions i contradiccions com en el cas de la teranyina i el lliri, un diu "-vine,vine-" i l'altre "-No passis-". 

En el poema també hi ha un element naturals que són trasters com humans, els personifica com per exemple quan diu "el camí...Qui sap si trist o somrient". 

També podem trobar-hi:
Metàfora: identifica un terme real amb un d'imaginari, en aquest cas la "vida" amb un "camí".
Metonímia: quan designa una cosa amb el nom d'un altre. "Es a la vila o és al pi". 
Anàfora: repetició de paraules al començament d'un vers. En aquest cas es va repetint "Qui sap" en els versos 2, 16,17 i 19.
Antítesis: utilització de dos paraules amb significat oposat. " Qui sap si trist o somrient".

- Concreció del text

La primera part és la introducció. El poeta ens explica l'existència d'un camí incert, perquè no se sap a on el pot dur i que a la vegada el crida perquè s'hi aventuri, però també l'atura creant un clima de dubte i indecisió. 

La segona estrofa seria el desenvolupament en què el caminant s'enfronta a les diferents possibiltiats que li ofereix el camí," serà drecera del gosat, rossola ingrata" o bé "un camí d'enamorat", camí ple d'obstacles o un camí i agradable... 

La tercera octava seria la conclusió. En aquesta estrofa apareixen tres preguntes retòriques sobre la incertesa del camí, però el camí està allà, davant seu i és aquó on identifica el camí amb la vida, i ell decideix viure-la, fer-se caminant.

- Conclusió 

El poeta considera la vida com un camí insegur, que no sap on el portarà, però que cal fer-lo acceptant les seves incerteses, angoixes i alegries.
  


Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 a partir de tres fets importants: -  la Lliga Regionalista guanya les                                                                                       eleccions.
                                                                         - Eugeni D'ors publica el Glossari a "La                                                                              Veu de Catalunya"
                                                                         - Enric Prat de la Riba publica la                                                                                     nacionalitat catalana. 
                                                                         - La creació del IEC va permetre la                                                                                 normalització de la llengua. 
Pompeu Fabra el 1868-1938 va sistematitzar el català. 
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, que era la fusió de les quatre diputacions provincials catalanes. 
La data fi del noucentisme és el 1923,després del cop d'Estat del general Primo de Rivera, però podem dir que el 1917 el moviment ja començava a davallar. 

Hem heredat del nocuentisme: 

- Escoles de Primària
- Escoles tècniques i Professionals
-biblioteques
- Museus
- excavacions i ideològics
- carreteres
- etc.

Característiques del noucentisme:

Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
-  Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.

Creien en 4 conceptes claus:

Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se econòmicament i políticament sobre altres pobles.

Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.

Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura. No la copia, sinó que en selecciona allò que li interessa per expressar les seves idees.


Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.

PERSONATGES RELLEVANTS
  • Eugeni d'Ors: pseudònim "Xènius" principal ideòleg d'aquesta època                                   - Va exercir la veu de Catalunya i des d'allà va escriure el Glossari.
  • Jaume Bofill i Mates:  "Guerau de Liost" estudià dret i filosofia. En poesia es dedicà al Montseny i el 1908: escriu "La muntanya d'ametista" la qual es considera el manifest teòric més important. 
Josep Carner:
És un dels personatges més important d'aquesta época. Va néixer a Barcelona al 1884 i va morir a Brusel·les 1970.
-1911: ingressa al IEC.
- 1921: acaba la carrera diplomàtica.

1a ETAPA: Modernisme 1896-1905
Van transformar la ciutat a través de la cultura.
Té moltes influències de Verdaguer ja que treballa la Cançó Popular. 
Obres: "El llibre dels poetes"

2a ETAPA: Professionalització del Noucentisme 1906-1924ç
Canvi ideològic, es centra amb la ciutat ideal: personatges, anècdotes.
És testimoni de la poesia ja que és viva. L'observa i la descriu.
D'altra banda, també s'interessa per la vida quotidiana però a mesura que passa el temps,  la seva ironia es converteix en angoixa. La felicitat incial es transforma en por a causa de la guerra.
Obra : "Els fruits Saborosos" (1906).

3a ETAPA: SIMBOLISTA 1925-1939

És l'etapa en què expressa el seu estat interior.
Retrat de Josep Carner 
Dóna molta importància a l'abre ja que és el nexe divó entre el cel i la terra.
Apareix el jo poètic. 
Obres: "Nabí"
          "El cor quiet" (1925).





divendres, 15 de novembre del 2013

Romanticisme i Renaixença

Romanticisme: És un moviment literari que aparagué a Alemanya i a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII i a principis del XIX.

Les seves característiques principals són: l''artista vol ser lliure, estima i defensa la llibertat, els ideals va per sobre de la raó, el subjectivisme i l'individualisme és absolut, la idea de la mort obessionava els romàntics, tot el que és desconegut els atrau especialment els llocs foscos i misteriosos.
Els temes més utilitzats són:  el món medieval, naturalesa, ambients misteriosos, personatges estranys i fantàstics, la mort. 
Entre els escriptors més importants hi ha: Àngel Guimerà (1845-1924) i Jacint Verdaguer (1845-1902).

divendres, 8 de novembre del 2013

Bloc de Literatura Catalana de 1r Batxillerat

 Aquest bloc serveix com complement de la materia de literatura catalana de modalitat de 1r de batxillerat. Contindrà textos d'opinió, textos literaris , de poesia, teatre i narrativa. També contindrà diferents enllaços amb pàgines web, amb fitxes d'audio i de video.






























Aquest curs llegirem 6 llibres:

Mar i Cel, d'Àngel  Guimerà, teatre.
Antologia poètica , Josep Carner, poesia.
Antíguna , Salvador Espriu, teatre.
Antologia poètica de Bartomeu Rosselló- Pòrcel.
Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, narrativa curta 
Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda, novel·la.