Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 a partir de tres fets importants: -  la Lliga Regionalista guanya les                                                                                       eleccions.

                                                                         - Eugeni D'ors publica el Glossari a "La                                                                              Veu de Catalunya"

                                                                         - Enric Prat de la Riba publica la                                                                                     nacionalitat catalana. 

                                                                         - La creació del IEC va permetre la                                                                                 normalització de la llengua. 

Pompeu Fabra el 1868-1938 va sistematitzar el català. 

El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, que era la fusió de les quatre diputacions provincials catalanes. 

La data fi del noucentisme és el 1923,després del cop d'Estat del general Primo de Rivera, però podem dir que el 1917 el moviment ja començava a davallar. 

Hem heredat del nocuentisme: 

- Escoles de Primària

- Escoles tècniques i Professionals

-biblioteques

- Museus

- excavacions i ideològics

- carreteres

- etc.

Característiques del noucentisme:

- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.

- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.

-  Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.

Creien en 4 conceptes claus:

Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se econòmicament i políticament sobre altres pobles.

Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.

Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura. No la copia, sinó que en selecciona allò que li interessa per expressar les seves idees.

Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.

PERSONATGES RELLEVANTS

• Eugeni d'Ors: pseudònim "Xènius" principal ideòleg d'aquesta època                                   - Va exercir la veu de Catalunya i des d'allà va escriure el Glossari.
• Jaume Bofill i Mates:  "Guerau de Liost" estudià dret i filosofia. En poesia es dedicà al Montseny i el 1908: escriu "La muntanya d'ametista" la qual es considera el manifest teòric més important. 

Josep Carner:

És un dels personatges més important d'aquesta época. Va néixer a Barcelona al 1884 i va morir a Brusel·les 1970.

-1911: ingressa al IEC.

- 1921: acaba la carrera diplomàtica.

1a ETAPA: Modernisme 1896-1905

Van transformar la ciutat a través de la cultura.

Té moltes influències de Verdaguer ja que treballa la Cançó Popular. 

Obres: "El llibre dels poetes"

2a ETAPA: Professionalització del Noucentisme 1906-1924ç

Canvi ideològic, es centra amb la ciutat ideal: personatges, anècdotes.

És testimoni de la poesia ja que és viva. L'observa i la descriu.

D'altra banda, també s'interessa per la vida quotidiana però a mesura que passa el temps,  la seva ironia es converteix en angoixa. La felicitat incial es transforma en por a causa de la guerra.

Obra : "Els fruits Saborosos" (1906).

3a ETAPA: SIMBOLISTA 1925-1939

És l'etapa en què expressa el seu estat interior.

Retrat de Josep Carner 

Dóna molta importància a l'abre ja que és el nexe divó entre el cel i la terra.
Apareix el jo poètic. 
Obres: "Nabí"
          "El cor quiet" (1925).