Cançoneta Incerta de Josep Carner

Aquest camí tan fi, tan fi,

¿qui sap on mena?

¿És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis! -diu un vel

de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

¿És un recer per a adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient

acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament,

sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí

a què em convida?

I és camí incert cada camí,

n'és cada vida.

                D'El cor quiet(1925)

Introducció i contextualització

Aquest poema és escrit per Josep Carner que està vinculat a l'època del noucentisme, corrent literari en què els escriptors buscaven l'elegància de la llengua catalana. És considerat un dels poetes més representatius d'aquest corrent literari i se'l coneix com a "príncep dels poetes".

"Cançoneta incerta" és un poema de Josep Carner que pertany al poemari "El cor quiet" és el primer llibre de poemes escrit a l'any 1925, per l’autor a l’estranger, lluny de Catalunya, es produeix un allunyament físic però no perd del tot el contacte amb el país, continua publicant-hi els seus llibres i col·labora amb la premsa.

L'assumpte principal d'aquest poema són les incerteses  i les angonixes de la vida, la qual la compara amb un camí misteriós i obert, al que cada dia ens hi hem d'enfrontar, no el podem fugir.

- Anàlisi mètrica  

Està format per tres octaves, amb versos octosíl·labs, els imparells i tetrasíl·labs, 4 síl·labes, els parells. És d'art menor.

La rima és consonant encadenada, rima el primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el setè i el sisè amb el vuitè. Es produeix l'alternança de rimes masculines i femines. Els versos parells rimen en masculí i els imparells en femení. 

- Recursos lingüístics  

El vocabulari utilitzat és ric, precís amb un to d'ironia quan juga amb les preguntes, exclamacions i contradiccions com en el cas de la teranyina i el lliri, un diu "-vine,vine-" i l'altre "-No passis-". 

En el poema també hi ha un element naturals que són trasters com humans, els personifica com per exemple quan diu "el camí...Qui sap si trist o somrient". 

També podem trobar-hi:

Metàfora: identifica un terme real amb un d'imaginari, en aquest cas la "vida" amb un "camí".

Metonímia: quan designa una cosa amb el nom d'un altre. "Es a la vila o és al pi". 

Anàfora: repetició de paraules al començament d'un vers. En aquest cas es va repetint "Qui sap" en els versos 2, 16,17 i 19.

Antítesis: utilització de dos paraules amb significat oposat. " Qui sap si trist o somrient".

- Concreció del text

La primera part és la introducció. El poeta ens explica l'existència d'un camí incert, perquè no se sap a on el pot dur i que a la vegada el crida perquè s'hi aventuri, però també l'atura creant un clima de dubte i indecisió. 

La segona estrofa seria el desenvolupament en què el caminant s'enfronta a les diferents possibiltiats que li ofereix el camí," serà drecera del gosat, rossola ingrata" o bé "un camí d'enamorat", camí ple d'obstacles o un camí i agradable... 

La tercera octava seria la conclusió. En aquesta estrofa apareixen tres preguntes retòriques sobre la incertesa del camí, però el camí està allà, davant seu i és aquó on identifica el camí amb la vida, i ell decideix viure-la, fer-se caminant.

- Conclusió 

El poeta considera la vida com un camí insegur, que no sap on el portarà, però que cal fer-lo acceptant les seves incerteses, angoixes i alegries.